“S’ha demostrat la qualitat sanitària que tenim al nostre país, en les pitjors circumstàncies”
DIRECTORA DEL CAP MONTBUI | METGESSA DE FAMÍLIA Quines mesures o protocols estratègics vau haver d’adoptar davant la situació de pandèmia? Quan es va produir el confinament total de la Conca d’Òdena vam ajuntar esforços i recursos, i es va prioritzar l’atenció a la Covid-19, l’atenció urgent centrada en un mateix lloc: al CAP Anoia. Es van ajuntar els equips de Vilanova del Camí, d’Igualada, Anoia Rural i Montbui al mateix centre, però com a Conca també s’entenia que hi havia una necessitat d’ubicar tasques que no s’havien fet fins ara amb tant volum i d’aquesta manera, com ara la tasca d’atenció telefònica. El CAP Montbui es va convertir en centraleta tant d’entrada com de sortida, fent atenció telefònica de màxima resolució. Diàriament es feien 800 trucades.
Es va voler reprogramar de la manera més àgil possible, però també s’havia de coordinar tot el que es gestionava amb les institucions, i la gestió burocràtica anava més lenta que les directrius que variaven d’un dia per l’altre. Quina organització interna teníeu? Canvi a l’assistència no presencial, atenció de màxima resolució, més rapidesa, gestió de les visites Covid presencials a la carpa del CAP Anoia, atenció domiciliària Covid i no Covid, epis, cures...Es van unir tots els reforços, tots els professionals de tota la Conca, en un únic edifici. L’atenció de nit i de cap de setmana es va fer també al CAP Anoia. D’un dia per l’altre es va habilitar aquest lloc per poder-hi dormir, amb guàrdies de nit.
El CAP Montbui estava tancat només de portes enfora
El 14 de juny va reobrir serveis el CAP Montbui
Des del CAP Montbui vam gestionar eines com la vídeo-consulta, l’e-consulta, el portal lamevasalut, tasques impensables fa un temps d’atenció no presencial, però de màxima resolució. També es va aconseguir que el CAP Montbui fos un centre on poder treballar a porta tancada, per a professionals de tota la Conca que, per motius de salut, eren més sensibles a la Covid-19.
Hem reobert paulatinament. Durant l’estiu, es treballa al CAP de Montbui als matins. Els caps de setmana el centre està tancat, i a les tardes i a les nits un equip de Montbui va al CAP Anoia a donar suport.
L’atenció a casos de covid es feia al CAP Anoia… Al CAP Anoia es feia tota l’atenció per Covid-19. L’atenció Covid estava apartada en una carpa habilitada. D’altra banda, pediatria i odontologia de Montbui es van reubicar treballant conjuntament al CAP de Vilanova del Camí. Treballaven conjuntament amb ASSIR, l’Atenció de la Dona, i Clau Conca, també al CAP de Vilanova del Camí. Actualment, es manté Clau Conca a Vilanova del Camí, i ASSIR i odontologia al CAP de Montbui. Com recorda el confinament perimetral ? Amb el confinament va ser una sensació d’aïllament total. No podies sortir ni entrar i estaves acotat en tots els aspectes. La població estava espantada, amb incertesa. En qüestió d’assistència a la salut, l’accessibilitat també va parar. El món va aturar-se i a la Conca vam ser els primers en viure-ho. En passar a atendre allò urgent, tot el que era prorrogable va posposar-se. L’atenció als centres, les visites programades, es va fer molta feina de reprogramar, de trucar i informar a la població que ja no hi podien accedir. Inicialment va ser una mica caòtic perquè vam ser els primers.
Com valoreu l’experiència viscuda ? Amb sensació de vulnerabilitat, d’incertesa diària, de veure que sabíem poc i el que sabíem era d’un dia per l’altre. La capacitat d’adaptar-se als nous protocols que anaven canviant del matí a la tarda, cada dia. Havies d’adaptar-te a una velocitat que no havíem viscut mai. Intentar donar seguretat d’una cosa que no n’estàvem del tot segurs, o si més no l’enemic era invisible i no era el que pensàvem sinó una cosa molt pitjor. S’ha demostrat la qualitat sanitària que tenim al nostre país, una gran capacitat d’adaptació a les situacions adverses. Us heu sentit recolzats? Valoro les mostres per part de la població, la comprensió de la situació, la solidaritat, les iniciatives solidàries que emocionaven… Per part de les institucions, penso que a tots ens ha vingut de nou i la demanda era molt alta. Cada equip ha fet pinya per tal d’adaptar-se ràpidament a una situació així. La Conca ha treballat en equip i de forma tan unida que ha sigut molt positiu. Altres coses que semblaven impossibles: teletreball, donar ús a la vídeo consulta, utilitzar eines no presencials per fer l’assistència sanitària. Davant d’una necessitat si es vol es pot. Res és impossible.