7 minute read

ENTREVISTA DIRECTORA CAP

“S’ha demostrat la qualitat sanitària que tenim al nostre país, en les pitjors circumstàncies” DIRECTORA DEL CAP MONTBUI | METGESSA DE FAMÍLIA Quines mesures o protocols estratègics vau haver d’adoptar davant la situació de pandèmia? Es va voler reprogramar de la manera més àgil possible, però també s’havia de coordinar tot el que es gestionava Quan es va produir el confinament total de la Conca amb les institucions, i la gestió burocràtica anava més d’Òdena vam ajuntar esforços i recursos, i es va priorit lenta que les directrius que variaven d’un dia per l’altre. zar l’atenció a la Covid-19, l’atenció urgent centrada en un mateix lloc: al CAP Anoia. Es van ajuntar els equips Quina organització interna teníeu? de Vilanova del Camí, d’Igualada, Anoia Rural i Montbui Canvi a l’assistència no presencial, atenció de màxima al mateix centre, però com a Conca també s’entenia que resolució, més rapidesa, gestió de les visites Covid pre hi havia una necessitat d’ubicar tasques que no s’havien sencials a la carpa del CAP Anoia, atenció domiciliària fet fins ara amb tant volum i d’aquesta manera, com ara Covid i no Covid, epis, cures...Es van unir tots els re la tasca d’atenció telefònica. El CAP Montbui es va con forços, tots els professionals de tota la Conca, en un únic vertir en centraleta tant d’entrada com de sortida, fent edifici. L’atenció de nit i de cap de setmana es va fer tam atenció telefònica de màxima resolució. Diàriament es bé al CAP Anoia. D’un dia per l’altre es va habilitar aquest feien 800 trucades. lloc per poder-hi dormir, amb guàrdies de nit.

El CAP Montbui estava tancat només de portes enfora

Advertisement

Des del CAP Montbui vam gestionar eines com la ví deo-consulta, l’e-consulta, el portal lamevasalut, tasques impensables fa un temps d’atenció no presencial, però de màxima resolució. També es va aconseguir que el CAP Montbui fos un centre on poder treballar a porta tancada, per a professionals de tota la Conca que, per motius de salut, eren més sensibles a la Covid-19.

L’atenció a casos de covid es feia al CAP Anoia…

Al CAP Anoia es feia tota l’atenció per Covid-19. L’atenció Covid estava apartada en una carpa habilitada. D’altra banda, pediatria i odontologia de Montbui es van reubi car treballant conjuntament al CAP de Vilanova del Camí. Treballaven conjuntament amb ASSIR, l’Atenció de la Dona, i Clau Conca, també al CAP de Vilanova del Camí. Actualment, es manté Clau Conca a Vilanova del Camí, i ASSIR i odontologia al CAP de Montbui.

Com recorda el confinament perimetral ?

Amb el confinament va ser una sensació d’aïllament to tal. No podies sortir ni entrar i estaves acotat en tots els aspectes. La població estava espantada, amb incertesa. En qüestió d’assistència a la salut, l’accessibilitat tam bé va parar. El món va aturar-se i a la Conca vam ser els primers en viure-ho. En passar a atendre allò urgent, tot el que era prorrogable va posposar-se. L’atenció als centres, les visites programades, es va fer molta feina de reprogramar, de trucar i informar a la població que ja no hi podien accedir. Inicialment va ser una mica caòtic perquè vam ser els primers.

El 14 de juny va reobrir serveis el CAP Montbui

Hem reobert paulatinament. Durant l’estiu, es treballa al CAP de Montbui als matins. Els caps de setmana el centre està tancat, i a les tardes i a les nits un equip de Montbui va al CAP Anoia a donar suport.

Com valoreu l’experiència viscuda ?

Amb sensació de vulnerabilitat, d’incertesa diària, de veure que sabíem poc i el que sabíem era d’un dia per l’altre. La capacitat d’adaptar-se als nous protocols que anaven canviant del matí a la tarda, cada dia. Havies d’adaptar-te a una velocitat que no havíem viscut mai. Intentar donar seguretat d’una cosa que no n’estàvem del tot segurs, o si més no l’enemic era invisible i no era el que pensàvem sinó una cosa molt pitjor. S’ha demostrat la qualitat sani tària que tenim al nostre país, una gran capacitat d’adaptació a les situacions adverses.

Us heu sentit recolzats?

Valoro les mostres per part de la població, la comprensió de la situació, la solidaritat, les iniciatives solidàries que emocionaven… Per part de les institucions, penso que a tots ens ha vingut de nou i la demanda era molt alta. Cada equip ha fet pinya per tal d’adaptar-se ràpidament a una situació així. La Conca ha treballat en equip i de for ma tan unida que ha sigut molt positiu. Altres coses que semblaven impossibles: teletreball, donar ús a la vídeo consulta, utilitzar eines no presencials per fer l’assistèn cia sanitària. Davant d’una necessitat si es vol es pot. Res és impossible.

En el meu equip de professionals de Montbui, tot i que es pot dir de tots els equips, ha estat fonamental la cooperativitat entre tots, el treball multidisciplinari, tots a una. Treba llant en equip tots guanyem, amb un objectiu comú: tots hem d’aportar per arribar a la meta.

Com està actualment la pandèmia?

En situació de màxima prudència. El Segrià el tenim relativament aprop i també sabem el nombre de casos que està augmentant a l’Hospitalet i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Actualment s’està fent contenció, se guiment i registre de casos. Al principi no teníem aquests recur sos d’atenció primària, tests, pcr, però el que no pot passar és que tot i tenint tot això ens relaxem. El virus no ha marxat, i si continuen havent brots és que segueix havent-hi risc.

Davant d’un possible rebrot, quines són les vostres sensacions? Com creieu que s’afrontaria?

Com que vam ser els primers en viu re de prop el primer brot, això ens va ensenyar moltes coses, tant a la població com als sanitaris, a tothom. Vull creure i confiar en l’ésser humà i en tot el que hem après. Li hauríem de tenir por al virus, afrontar un pos sible rebrot sent molt resolutius.

Quines recomanacions donaríeu a la població?

L’ús obligatori de mascareta és per cuidar-nos a nosaltres mateixos, i per cuidar als altres. Estem a la zona més afectada, on hem viscut mo ments molt durs, i, perquè no torni a passar, és important complir amb les coses que depenen de nosaltres. D’un dia per l’altre, la vulnerabilitat de tots va veure’s afectada, ningú era intocable per la Covid. Tothom es podia veure afectat. Podem fer vida i moltes altres coses, però sense sa lut no podem fer res. Utilitzar el que tenim per protegir-nos: mascareta, distància social, neteja de mans. Si hi ha un cas positiu i et diuen que da’t a casa per ser contacte, encara que siguis asimptomàtic, s’ha de complir amb l’aïllament.

Veu aprop una possible vacuna?

Tenim professionals de Catalunya que treballen en aquest camp a tot el món. Si se segueix amb la línia de dedicació conjunta i cooperació in ternacional, anirem per bon camí i la tindrem abans. Tot i anar de pressa, per aconseguir una vacuna es dema nen molts requisits ètics, i hem de continuar sent responsables i pru dents.

Recomana vacunar-se de la grip aquest any?

S’han de vacunar de la grip aque lles persones que formen part del col·lectiu de risc, persones més vulnerables, amb patologies, emba rassades, malalties cròniques, amb dificultats respiratòries, i aquest any amb més motiu.

S’ha format des de Montbui a professionals per videoconferència…

És una experiència que reflecteix el tarannà del que és l’atenció primària i la sanitat en general, davant d’un problema. Si hi ha una possible so lució, tothom s’aboca per trobar-la, pensant en el benestar de les perso nes. L’ecografia pulmonar de Covid és molt més sensible que la radiografia a l’hora de veure l’afectació pulmo nar. Hi havia poques persones formades per fer ecografies pulmonars, i amb el grup de medicina familiar i comunitària es va exposar la situa ció, ja que s’havien cancel·lat totes les formacions. Hi havia la necessitat de fer alguna cosa, i es va proposar de fer a Mont bui formacions en videoconferència. Ha sigut tan gran la demanda que ara som 100 persones formades en aquest àmbit aquí.

Una situació viscuda que li hagi marcat?

Un dia, fent ecografies pulmonars va entrar un noi jove de 35 anys, es portista, amb una bona salut, sense antecedents mèdics, amb un atac d’imnea. És a dir, els seus pulmons anaven a massa velocitat, ja que no entrava l’aire suficient, no funciona ven bé. Ell deia que es trobava bé, no tenia la sensació d’estar tan ma lament com el que es plasmava a les imatges. L’ecografia va ser clara d’un cas positiu de Covid i va ingressar d’urgència amb necessitat de res piració assistida, i, per a mí, va ser el moment en què vaig veure que a tothom ens podia tocar aquest virus.